La Rosa , és una nena de 9 anys,que té els ulls amb un color marró fosc, i uns cabells llargs, vermells i arrissats.

La rosa, té una germana petita que es diu Bet, i els seus pares, la Marta i en Joan. La Rosa és molt amable, carinyosa, feliç, però no ens deixem a dir la paraula ESTUDIOSA.

Li agrada molt treballar, i té respecte, molt de respecte a les persones. Un dia,un dissabte,més ben dit, la Rosa no estava gens animada. La Bet li va dir:

-Bon dia Rosa, no et penses aixecar avui, tu que ets tant matinera?

Digues,va, baixa a baix que l’esmorzar ja es a taula!!

-Bo, bo, bo…bon dd, dd, dia, Bet. Di, di, digasli a la ma, ma, mare que vingui,si, si, siusplau…

-¿Eh?Que et passa? No et trobes bé…?

-V, v, v,vaa!!Co, co ,co, corre!

-D’acord,ara vinc, no et moguis del llit!Espera’t aquí!!

La mare i el pare, van pujar corrents amb la Bet fins a l’habitació de la Rosa. La mare,li va ficar la mà al front i va dir:

-Estàs molt molt calenta! Que et passa? Ara et fico el termòmetre.

-Està calenta?Diu el pare.

-Si. Respon la mare.

Al treure-li el termòmetre, la mare exclama molt fort:

-40!Estàs a 40 de febre!

-Que, a 40?No pot ser…-Diu el pare

Com que vivien en un poble de 10 cases i un hospital,van anar corrents cap a l’hospital més pròxim, perquè de fet, al costat del poble Riufosc, que era el de la Rosa, hi havia

Un altre que es deia Riuclar , i aquell, també tenia hospital. Bé, aquells pobles també

Tenien escola i botigues, si no,no podrien viure…Però bé, al arribar a l’hospital, el metge diu als pares de la nena:

-Té febre,té una mica de grip, però no mucositat, estiguin tranquils senyors.

-Gràcies,diuen els pares

-Si, gràcies. Diu la Bet.

Poc a poc, la grip de la Rosa s’anava passant i ella cada dia estava millor.

Fins que va estar perfecte, i fresca com una rosa.

FI