Per la Pati, el temps lliure, són uns grans moments. A veure si encerteu que li agrada fer en el temps lliure. Ho sabeu? Doncs us ho diré: l’esport. Ella sempre aprofita per fer esport. Li agrada molt fer: bàsquet, futbol, tennis, petanca, saltar la corda…etc. Li agrada tot tipus de moviment,però, sobretot, li agrada molt ballar amb música d’altres països, com ara la música de Colòmbia, o la del Perú, molt relaxant. Bé, un dia que la Pati es va llevar d’hora per fer una mica d’exercici, es va dirigir cap a la pista de bàsquet de casa seva, per aprofitar que la família encara dormia. Un cop allà, la Pati, va veure un animal, que no semblava ni un gat, ni un gos, ni un ocell. La pati, gens espantada va dir:
-Ei,psssst!! Vine, vine, vine petitó…corre, pssssst!!
L’animal, va girar el cap, i la Pati, va pensar: “Ohhh, una hiena, sembla una hiena, no em fa por però…una hiena a Vilamuntanya?”
L’animal, va fer:
-Grrrrrrrrr, grrrrrrrr, grrrrrrrrrrrr!!!!!!
L’animal es va anar apropant a la pati, i la Pati, no gosava moure’s d’on era.
-Ji, ji, ji, ji!!!! .Va fer la hiena
-De que rius ara tu,eh?Animaló!! Va dir la Pati,però es va parar a pensar en una cosa:” Recordo que el llibre i el papa em van dir que, les hienes, fan un so burleta, que sembla que riguin”. Llavors, la Pati, es va seure al terra, i la hiena, se la va mirar amb cara d’enfadada, la pati li va dir:
-Vols fer esport amb mi? Perquè jo volia fer una mica d’esport, i per això he baixat aquí. Però, no m’esperava veure’t aquí, hiena.
-La hiena, va deixar de fer aquella cara de mal geni, i va mirar a la pati, amb cara de tristesa.
-Que et passa?
La hiena, es va estirar al terra, i es va fregar la panxa.
-Tens fam hiena? O sigui, tens gana?
La hiena va moure el cap, volen dir que si. Llavors, va venir el Roger, i va dir:
-Bon dia, Pati. Que fas aquí seguda,que medites, je je je …
-Ah!!!!!!!!!! Bon dia Ro,roger. Va exclamar la Pati.
-T’he espantat? Que bé, per fi et dono un ensurt i fas un bot, ja era hora!!!!!
-S, si…si, que bé no, jejeje…
-Je je je!!!
-Que és aquest soroll? Tu no has rigut ara, oi?
-Psssst, calla hiena!. Que, que dius, ah, si, he sigut jo tranquil…
Llavors, en Roger li diu per enredar-la:
-Mira una papallona gegant!!!!
-On,on?? Pregunta la Pati. Però, al mateix temps que pregunta, s’aixeca.
-Un gos!! La Pati té un gos!!!
-Ahhhhhhh! No, no és un gos, vine Roger, t’ho explicaré tot…(quin remei que em toca) pensa la Pati
Llavors, en Roger, ho va entendre tot, per sort ho va entendre tot, perquè era el germà petit de la Pati, perquè la Pati té 8 anys, i en Roger en té 5. I es clar, la hiena, tenia molta fam, i la Pati va dir:
-Roger, espera’t aquí amb ella, vaig a buscar una mica de menjar per a la hiena aquesta…
-Jo, perquè jo? Em fa una mica de por, espera’t tu amb ella.
-No, ja veuràs com no et farà mal, oi que no petitona?
La hiena va moure el cap, volent dir que no, que no faria mal.
-Ho veus, ella compleix la paraula!
-D’acord…va dir una mica desconfiat
La Pati, va anar cap a la cuina, i va pensar: “ Oh,no. No tinc cap menjar especial per animals, només el del canari, i ara que faig?”I, es clar, se li va acudir una idea. Va obrir la nevera de la cuina i va agafar un parell d’ous, llavors va obrir l’armariet dels plats i gots i va agafar un plat fons, hi va abocar llet, i també va agafar una cuixa de pollastre.
-Ja sóc aquí. Va dir al arribar a la pista de bàsquet.
-Ja era hora noia, que, que has portat per aquesta bestiola?
-Això, mira quina bona pinta que fa!
-Caram!
-Slurp, slurp!! Es va llepar els morros la hiena
I, quan la Pati va deixar tot el fato al terra, la hiena, no va aguantar més, i es va ficar a menjar com una afamada.
-Caram, quina gana que té la bestia!!!
-Si, ja ho pots dir ja…Ja, Ja!!!
Llavors, van venir els problemes, la mare va anar cap allà tota enfadada, i va cridar:
-Que passa aquí, eh? Que és aquesta gresca? Vinga va! Vull una resposta ara mateix, però ja la vull! Va, digueu-me
I els nens, es van quedar muts, de la por que feia la mama enfadada. La hiena, molt enfadada, se li van ficar els ulls vermells,i va atacar a la mare.
-Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh, una hiena, socors!!!!!! Auxili!!!!
-Mama!!!!!!!! Ara vinc!! Va dir la Pati
Va agafar a la hiena per el collaret que portava al coll i la va aturar.
Després de les explicacions dels nens, la mare, se’ls va creure.
-Ah, o sigui que era això, eh? Doncs que bé…ara tenim un altre personatge a casa…
-Si, però el problema es que no sabem d’ on ve l’animal, perquè…Una hiena a Vilamuntanya? Diu la pati
-La podrem tenir per sempre?Jo la vull, jo la vull!!!Va dir en Roger
De sobte, va venir el pare dient:
-Bon dia família! Que, que hi ha de nou, i l’esmorzar? Heu vingut a fer esport potser?
En Roger, la mare i la Pati, es miren, i la mare diu:
-Bon dia estimat, el tema de l’esmorzar…ara el prepararé, no pateixis. Però abans et tenim que dir una cosa….una mica difícil de creure…
-Explica, explica…que jo suposo que me’l creuré, això espero, perquè si dius que es tant difícil…bé, va explica
Tant els nens com la mare, li van explicar, i li van ensenyar la hiena. Van entrar cap a casa amb la hiena, i el Roger va dir:
-Té nom, la hiena té nom, el seu collaret té lletres
-De veritat? Com es diu?
-No ho se mama, recorda, no se llegir, jejeje…
-Es diu…Bob, la hiena es diu Bob. Diu la Pati, que ella sabia llegir.
-Així deu ser mascle. Diu el pare
La hiena mou el cap volent dir que si. Els pares i els nens es van estranyar molt al veure que la hiena era tant llesta. La mare, va parar taula, i quan tots eren asseguts a la cadira, el pare, de costum, va agafar el diari, i a la plana 2, va veure un apartat que hi ficava”Es busca la hiena del Circ Palace”.El pare, tot menjant va dir:
-Mireu aquesta frase…diu que es busca una hiena
-Es veritat, i si fos aquesta…si fos en Bob? Va dir la mare
-Es possible. Va dir la pati
-Una hiena de circ? Quina gràcia…es curiós! Va dir en Roger
A sota de l’anunci hi havia un telèfon, per trucar al circ, però, només podia trucar la gent que havia trobat la hiena, es clar. La mare diu:
-Mira, mira…o sigui que estàs perduda, o potser t’has escapat? Diu la mare
La hiena,agafa un paper i un llapis i escriu lletres una mica mal fetes.
-Que hi fica Pati? Diu en Roger
-Calla, estic intentant llegir
I es clar, i ficava”No truqueu si us plau, no vull estar al Palace, em fan fer coses impossibles per a mi”.
-De veritat Bob? No pot ser això!
La mare, agafà el telèfon i trucar al Palace. Palace, contestà molt ràpid:
-Palace digui?
-Hola, bon dia tingui, perdoni, es que ha vingut una hiena a casa nostra i…
Bé, la mare ho va explicar tot, i Palace va anar cap allà ràpidament.”Ding-Dong”
Trucaren a la porta Palace. La mare obrí a la gent. Van anar tots cap a la pista de bàsquet
I li digueren a en Bob els de Palace:
-Hola, bon dia petitó…que? Que ens has trobat a faltar potser ?
-Grrrrrrrrrrr!!!!!!!! Contestà Bob molt enfadat.
Roger, tragué un xic de llàgrimes, perquè sabia que tenia que marxar.
-Un moment! No, no marxeu encara, esperin senyors. Digué Pati enfadada.
-Que passa ara, eh filla?
-Abans, en Bob ens a escrit en un paper que li fèieu fer coses impossibles per a ell! Perquè? Perquè li feu fer aquestes coses impossibles per a ell?
-Mira nineta bonica, no t’ho has parat a pensar que en Bob és una hiena de circ? Digues
Li va dir Sara, una companya de Circ Palace.
-I tant que si!! Però, no entenc perquè agafeu els pobres animals per fer-los-hi fer coses difícils per a ells
Els nois de Palace, es van ficar vermells com a tomàquets, i la Pati va dir:
-Digueu, perquè? Que no ho veieu? Els animals no són persones, que podem fer moltes coses!!!!
Ells, creien que la nena tenia raó. En Roger, amb els ulls ben plorosos va dir molt enfadat:
-La meva germaneta té tota la raó del món, perquè ho feu, us pregunto jo?
-La teva germana i tu teniu raó, molta. Va dir la Sara i de nou.
Els companys de la Sara pensaven el mateix. Van decidir, que al Circ Palace, no hi hauria animals, només malabaristes i persones d’aquelles que treballen als circs, vosaltres ja sabreu qui, pallassos, mags, ballarines, equilibristes…etc. Bé, que no hi haurien animals. I en Bob, com a hiena que era, el van portar a la Sabana, que allí, era el lloc que li tocava estar. En Roger i la Pati, es van quedar una mica tristos, però bé, i com que els hi agradaven els animals, van decidir comprar-se un gosset molt semblant a en Bob, marronós amb taques negres.
Sobretot, li van posar el nom de Bob.
