Hola a tots, em dic Montse, i tinc deu anys.

Avui, us penso explicar que va passar amb la Carla, una companya de classe, bé, companya meva, no ho podem dir…

Un dia, la Carla va portar un llibre a classe per que el poguéssim veure.

La molt creguda, no ens va ensenyar el llibre ni a la Susu ni a mi.

La senyoreta Mª Cristina, una dona molt simpàtica i agradable, tenia que anar un moment a la 3ª planta de l’escola i va dir:

-Nens, aneu treballant, i tu Carla, acaba d’ensenyar el llibre.

-Si!!! Van dir tots, jo també, és clar.

-Si senyoreta. Va dir la Carla.

Tots els nens som molt responsables, i ningú va aixecar el cap del llibre.

Sabeu que? La Carla, no ens va ensenyar ni a la Susu ni a mi el llibre.

Quan va arribar la senyoreta, va preguntar a la Carla:

-Carla, ja has ensenyat el llibre a tots?

-Si senyoreta

-No, a nosaltres no senyoreta. Va dir la Susu.

-Es veritat, a la Susu i ha mi no ens l’ha ensenyat.

La Carla, amb totes les seves paraules mentideres, va dir:

-Quina mentida més grossa!! A elles també els hi he ensenyat! Senyoreta, cregui’m, si us plau.

- Calla Carla, segur que els hi has ensenyat?

-Si, a tots!

-No, no es veritat! Vam dir les dues a l’hora

-Prou! A veure nenes, si el voleu tornar a veure el llibre, ho dieu i punt.

-Però si no l’hem vist pas, cregui’ns senyoreta! Vaig dir jo.

En realitat, la senyoreta aquesta, a part de ser molt bona, també era una mica figaflor, i sempre es creia el que li deia la filla del director, es a dir, la Carla.

Així que, que va passar al final? Doncs que ens van posar una nota a l’agenda dient que havíem dit una mentida a la senyoreta, és a dir, una nota, perquè li ensenyéssim als nostres pares.

La Susu i jo som germanes, i ens vam enfadar molt amb la Carla.

Quan els nostres pares ens van veure la nota a l’agenda, es van enfadar molt, però, són els nostres pares, i quan els hi vam explicar el que, van anar a reclamar a l’escola, es a dir, van anar a parlar amb el director.

El director, va cridar a la seva filla, i li va dir si era veritat el que deien els pares de les germanes. La Carla, va dir que si, i es va posar a plorar. Va demanar perdó a la Susu i a mi. Ens va costar perdonar-la a la creguda, però, la vam perdonar.

En el fons, la meva germana i jo, sabem que la Carla, es una nena rancuniosa i dolenta, que sempre fa la punyeta a tothom.