La Yumi té 13 anys, els cabells vermells i els ulls blaus. Quan tenia 5 anys, sempre deia als seus pares que volia ser cantant. Els seus pares, la Satoko i en Riuchi, deien que quan fos més gran, podria ser que els seus pares poguessin fer-la cantant.

Amb 8 anys, la Yumi, tenia una veu molt maca i quan cantava, li destacava molt.

Els seus pares, estaven pensant si la podien fer cantant. Eren molt rics, tenien un xalet amb una gran piscina. La Yumi, vivia com una reina allí!

Quan va fer els 13 anys que té ara, els seus pares, li van dir que tenia la veu molt bonica, i que el seu somni, es faria realitat. La Satoko, la seva mare li va dir:

-Filla, tu que de petita sempre deies de ser cantant, doncs serà veritat Yumi, seràs cantant tot el temps que vulguis.

-Que? Que dius, mare? Va dir ella sorpresa.

- El que sents Yumi, el que sents, hi has sentit que seràs cantat. Va dir el seu pare.

-No, no pot ser, de veritat? Seré cantant?

-Si. Van dir els dos alhora

La noia es va tirar al coll dels seus pares i va plorar de molta, molta alegria.

Quan l’Ay, la seva germana gran, ho va sentir, va dir:

-Yumi, germaneta, estic molt contenta d’aquesta notícia que acabo de sentir, enhorabona, per fi el teu somni es farà realitat.

La Yumi, es va penjar al coll de la seva germana Ay, que per cert té 18 anys, tot dient-li moltes gràcies.

Quan ho va dir a les seves amigues, es van ficar molt contentes per ella.

La Yukina, que era la més petita de la classe, i per cert la millor amiga de la Yumi, la va felicitar amb molta alegria. La Yukina, bona com un tros de pa, tenia els cabells verds, i era molt baixeta.

La Yumi, tenia un xicot, molt alt i despert que es deia Shinichi, i es va posar molt content per la seva xicota.

El grup “HINA”, era un grupet de noies de la classe de l’Ay, que sempre es reien de tothom, i quan van saber que la germana de l’Ay es va fer cantant, es van ficar a riure com a bledes, la Tomomy, la capitana del grup “HINA”, va dir a l’Ay:

-Ja ja ja, la teva germana es farà cantant? Noies, ja podeu riure

-JAJAJA!!! Van fer les bledes.

L’Ay no es va enfadar pas, li era igual el que li deien.

Quan la Yumi i l’Ay van sortir de l’escola, van anar cap a casa, i quan van arribar, hi havia 2 nois i 3 noies que van venir a buscar a la Yumi.

-Hola Yumi, hem dic Genta

-Hola Yumi, ja sóc la Kazu

-Jo em dic Mitsuhiko, encantat de conèixer-te.

-Hola Yumi preciosa, sóc la Sonoko

-I jo sóc la Sakura, la germana d’en Genta, molt de gust.

La Yumi i l’Ay es van quedar sorpreses per aquella benvinguda.

Els pares de les noies, també les van saludar.

-Hola nois, hola pare, hola mare. Va dir la Yumi

-Hola. Va dir l’Ay

Com que era divendres, i els divendres el col·legi de les noies no ficava deures pel cap de setmana, es van poder emportar a la noia a l’estudi de cant “SPLASHMUSIC”.

Van fer entrar a la noia dintre d’una sala plena de micròfons, i a ella li van posar uns auriculars a les orelles. La Sonoko li va dir:

-Ara Yumi, ets a l’estudi de cant, pensa que els teus pares i la teva germana t’estan mirant, i tu, has de cantar bé.

-D’acord. Va dir ella una mica nerviosa.

-Ara ens tens que cantar un tros d’una cançó que a tu t’agradi, per que podem veure com tens la veu, d’acord bonica? Va dir en Mitsuhiko.

-Si. Va dir ella

La Yumi va respirar fons i va començar a cantar una cançó que es deia “ULLS AIXÍ”.

Llavors, va arribar una noia alta, prima i molt bonica.

Era la Mànager de la Yumi, la Ruth.

La Ruth era rossa de cabell, i era anglesa.

Va dir molt sorpresa:

-Bravo, bravo! Excel·lent, molt bé Yumi, molt bé.

-Mmm…gràcies. Va dir la Yumi.

Tothom va saludar a la Ruth, que tenia una cara de dolenta que no podia amb ella, però, això si, era molt molt bona persona.

La Kazu, li va presentar la Ruth a la Yumi.

La Yumi es va posar molt contenta quan va saber que tenia una Mànager.

Va passar el temps, i la Yumi, s’anava fent més famosa, anava traient CDS, feia concerts als països, la noia guanyava bastants dinerons…

Fins que va arribar als 22 anys, mireu si va estar temps fent de cantant, va estar 10 anys cantant, fins que va arribar als 22, als 22, va deixar de ser cantant, per que els estudis li demanaven, tenia molta més feina, i clar…

Però, ella, mai va oblidar els records de quan era més petita, i això si, mai va deixar de tenir tan bona veu.